inici | mapa web | contacte | avis legal | castellà | català 

Presentació


Imágen de entrada del centro

El Centre va néixer d’una iniciativa privada que inicià la seva activitat l’any 2009. S’inspirava en altres projectes que ja estaven en funcionament fora de les nostres illes: l’Observatori del Paisatge de Catalunya, el Centre d’Art i Natura d’Osca (CDAN), el Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), o la Fundació César Manrique de Lanzarote, per citar-ne alguns exemples. Es tractava de projectes molts distints els uns dels altres, però amb una filosofia que presentava més punts en comú que diferències.
Durant els primers anys comptàrem amb una seu a la zona del Camp Lledó, en el municipi de Ses Salines, d’on prové el nom que hem volgut conservar. Després començàrem una nova etapa en què el Centre, al no disposar de seu física, es transforma en la Plataforma per a la Utopia. Desde la nostra web seguim dedicant-nos a la producció i difusió de projectes culturals i artístics emmarcats en una línia concreta basada en la interrelació de l’art contemporani i el paisatge.

Imágen de la entrada del centro

Definició i filosofia del Centre


La Plataforma per a la Utopia pretén ser un punt de partida per a la reflexió i l’anàlisi crítica i constructiva sobre el paisatge i la natura a través del pensament artístic. Està deicada al paisatge en el sentit ampli de la paraula i amb les seves relacions amb l’art conemporani. Això implica parlar de territori, natura, arquitectura, patrimoni i, en definitiva, de la relació entre ètica i estètica.

Ens basam en la interdisciplinarietat a l’hora de realitzar els nostres projectes perquè consideram que treballar en la preservació del paisatge s’ha de fer tenint en compte el major nombre de punts de vista i amb la implicació de tots els sectors de la societat.


El nostre enfocament temàtic no pot deslligar-se del marc d’on sorgeix: Mallorca, on el tema del paisatge és una qüestió crucial i urgent a tractar. Davant el deteriorament urbanístic i paisatgístic que està patint la nostra illa, tal vegada ja sigui utòpic pensar en un futur en el qual arquitectura i paisatge es respectin mútuament. La qüestió del paisatge transcendeix el fet artístic per ubicar-nos en un dilema ètic que ens afecta de ple pel fet de viure en un lloc turístic. Per tant, el paisatge no pot deslligar-se ni de l’economia ni de la política. El nostre model de creixement econòmic ha demostrat ser enemic acèrrim del respecte per la natura i el paisatge propi, i ha originat el terme “balearització”. Davant tot això oferim una alternativa crítica, emparentada amb l’ecologia però amb la voluntat d’anar més enllà. Ens queda l’espai de l’art i de la cultura, amb el component pedagògic que això implica.